Avui és Sant Jordi! Dia especial! Dia per sortir al carrer i gaudir-lo amb roses i llibres. Un dia de tradició catalana que, per primer cop, no es podrà celebrar com estem habituats. Una onada de tristesa inunda el territori. La imaginació ha de suplir la realitat.

Un dia que la Blue Morpho ha volgut sortir a fer un vol. Feia dies que volia volar i, en especial, volia tornar a un lloc. La brisa del destí, la ha acompanyada a la planta 8 de l’hospital Josep Trueta de Girona. 

Un cel pur i fresc, una de les coses positives d’aquest confinament, ha facilitat un vol ple de joia i gratitud. La Blue s’ha passejat observant un territori buit i desolat, on està la gent es preguntava? Quin paisatge desconegut, no ho havia presenciat mai, on són els cotxes? Només n’he vist dos per tot el camí. Que contenta està la fauna, els ocells canten a pulmó obert, i quanta energia desprenen les plantes, quins colors més vius. Quin silenci més inquietant, no el trobem en aquesta latitud i longitud. No pesen les ales, el vol flueix com mai. Quina visibilitat! Veig l’horitzó com mai. Però on són les persones? On són les parades de Sant Jordi? On són totes les activitats que es programen per aquest dia? Aquest no és el Sant Jordi que estic acostumada. 

El drac coronavirus ha arribat i, entre tots, depen de que no es quedi. L’esforç de tots units simbolitzarà el Sant Jordi poderós que derrotarà aquest maligne ésser. Ens trobem en el moment incert del combat… però si sabeu la llegenda… Sant Jordi acaba guanyant!!!

Aprenem d’aquesta experiència i que no torni a passar. Sant Jordi al carrer per sempre!!!

Gràcies Pere Muné per fer arribar aquesta caixa de roses fetes a mà amb paper i, amb molt d’amor. Agraïment profund als/les professionals sanitaris i personal de serveis de l’hospital. Roses vermelles que donin color en un dia que no seran protagonistes al carrer, però que les podem gaudir en el confinament.