Namche Bazaar, població situada en un amfiteatre natural, el lloc s’ho val. Hi ha de tot; botigues, bars, bakeris, supermercats, bancs, més botigues, una escola, unes fonts faraòniques en construcció i unes vistes de les muntanyes espectaculars. Estem allotjats en una guest house petita i familiar. L’amo ens ofereix una hospitalitat aclaparadora. És un sherpa (traducció: gent de l’est). La seva dona cuina de meravella. Estem com a casa. Marxem cap amunt a fer una passejada per tastar cotes més altes perquè el cos es vagi adaptant. Quin dies i quina vista del cim Amadablam. Què té aquest cim?...

Finalment decideixo aproximar-me a les muntanyes més altes del planeta per terra, en autobús. Només pago 690 rupies nepaleses (5,5 €) per un trajecte muntanyós repetitiu, vessant amunt vessant avall, creuant valls infinites. Quina centrifugada més llarga: des de les 6h a les 17h de la tarda, amb una parada per dinar, la qual cosa no m’atreveixo per les conseqüències del bellugueig. Croquis de la zona: Inici trekking – Sivalaya. Fins Namche Bazaar. Baixo de l’autobús mig marejat i saludo una occidental que viatja sola. Decidim cercar allotjament plegats. Es diu Vicky i en aquells moments ni m’imagino que...

Arribem a la frontera Nepalí a les 21h. Estem avorrits d’autocar i ens activem segellant la sortida i esquivant una nova jugadeta dels indis que volen que canviem dòllars a rupies nepalís. Passem a peu el límit fronterer i entrem en una oficina a on ens rep un funcionari nepalí amb pijama i samarreta imperi, la situació és molt còmica. L’home no és gens simpàtic i comença a tornar els dòllars que li donen uns americans dient que estan arrugats i trencats. No fa broma i els pobres americans han d’anar a canviar diners. Jo per sort els portava...