Prenc la ruta de Kaldidalur per acomiadar-me de les muntanyes. És un port de 709 metres que rodeja la glacera de Langjökull per l’oest. L’inici és lent, bona pista amb poca pluja però les cames no tiren. Aconsegueixo superar les pujades sobre la bici però les cames es queixen. Aprofito el bon estat de la pista per avançar còmodament. Carai! Em passen autocar normals i tot! L’alegria dura 8 kms fins la cruïlla que porta els busos a la glacera. Està clar que si interessa la  carretera la mantenen en perfectes condicions. La meva continuació no és tant transitada,...

Blönduós sota la pluja. Recullo com puc la tenda que la guardo tota molla. Esmorzo fort i pedalo sota la pluja durant 80 kms. A mig camí veig que a 8 kms hi ha Hvammastangi on surten barcos per veure foques. No és el dia, no fa bon temps i passo de llarg. Continuo fins divisar una benzinera N1, de la gran cadena islandesa. Entro xop com un ànec i devoro una sopa i una amanida. A fora hi han dos bicis però no detecto qui són els propietaris fins que s’aproxima un noi de paisà. Vas amb la...

El matí em llevo molt aviat. Serà per la gana… A les 8.30 ja estic al bar i… tancat. No obren fins les 9h. Passo d’esperar, ja trobaré un altra lloc. Dos hores després… Kaffi… Entro i una senyora gran em rep. Li demano per esmorzar i em diu que té sopa mexicana. Me la jugo… Bona i barata, i puc repetir!!! La sopa no pica i té molt de pollastre! Quin festival! Quan repeteixo amb el segon plat, la dona m’ofereix formatge per fondre sobre la calenta sopa. Mmmmnnnnn… Deixo reposar una mica la panxa i li afegeixo...

A l’arribada al càmping d’Akureyri vaig coincidir amb dos veterans d’Islàndia amb bicicleta, una parella francesa: la Sònia i en Renard. S’estan preparant per creuar els Highlands durant deu dies. No és la primera vegada que venen. Els hi encanta l’illa. Influeixen en el meu canvi d’itinerari, jo volia agafar la F35 i anar cap a Kerlingarfjöll però decideixo que hi aniré més tard i m’aventuro anar a buscar la Sprengisandur que em portarà al desitjat emplaçament de Landmannalaugar. Cal seguir l’instint de les papallones. Arrenco el primer dia cap a Laugafell: a més de 80 kms i he...

Splaaaassshhhhh!!! Maria, Iñaki, vamos otra vez!! Siiiiiii!!! Com nens petits! Que divertit!… 5 dies abans… Menjo cullarades de la “nutella” islandesa que em queda i a pedalar cap el Nord. I… tot canvia a pitjor! No m’ho puc creure! Més vent, més pluja, més fred i per postres… la carretera puja! Per una llarga estona mal·leixo la decisió presa però ara toca apretar les dents i lluitar-ho. Arribo a Detifoss dos hores més tard; gelat i amb gana. Visito l’impressionant cascada, quina caiguda d’aigua més potent! Crea un aerosol d’aigua flipant. Dir que m’he mullat més al costat de...

Djúpivogur Entro a l’Est i… ningú m’havia dit que era tant divertit. Muntanya russa! Vinga a depurar la tècnica de baixada per aprofitar l’embrenzida per la pujada. Comença el desnivell. Tram llarg i fred. El fred que ja entra del Nord. Mai m’havia donat tant de rendiment una parada per fer una foto. Què veig alla baix? Què fan dues persones per allà? No es mouen… En fi… Faig la foto i segueixo carretera endavant sense deixar de mirar les dues persones. Apropant-me començo a discriminar el que veig. És roba penjada i al darrera algú s’està banyant. Observo...

  25/07/2017 Trepitjo terra després d’haver superat la temuda por del primer viatge amb la bicicleta com equipatge especial: la caixa pesava 30,5 kg superant en 3,5 kg el pes màxim reglamentari. I no li fan ni cas al pes… Ufff…. Genial! Coincideixo amb sis ciclistes més durant el viatge. Tots estem molt emocionats! Les papallones volen dins la panxa, neguitoses per sortir i veure l’exterior. Munto la bicicleta i abandono la caixa (feina tindré els últims dies en trobar-ne una) amb la seva companyia en un hangar acondicionat per això. País avançat amb aquest tema. Per cert, distribueixen un...