El matí em llevo molt aviat. Serà per la gana… A les 8.30 ja estic al bar i… tancat. No obren fins les 9h. Passo d’esperar, ja trobaré un altra lloc. Dos hores després… Kaffi… Entro i una senyora gran em rep. Li demano per esmorzar i em diu que té sopa mexicana. Me la jugo… Bona i barata, i puc repetir!!! La sopa no pica i té molt de pollastre! Quin festival! Quan repeteixo amb el segon plat, la dona m’ofereix formatge per fondre sobre la calenta sopa. Mmmmnnnnn… Deixo reposar una mica la panxa i li afegeixo un cafè i dos pastissos casolans. Aquesta dona és una joia! Que bé que cuina! La felicito eufòric.

Més endavant visito l’Església de Skálholt, on el més interessant és una rèplica d’ermita antiga tota recoberta de gespa.

M’animo a veure el cràter del Volcà de Kerio. Això suposa un anar i venir de 20 kms dels que no m’agraden però no hi ha altra. Dins el cràter hi ha un llac tot cofoi. El lloc és bonic però perd l’encant a l’estar al costat de la carretera i perquè a l’entrar et cobren 400 kr. No és car, però no m’agrada pagar per veure espais naturals.

Laugarvatn destí final per passar la nit. Hi ha un INEF que aquest any ha tancat m’expliquen i això suposa que la piscina que hi ha a les seves instal·lacions també ha tancat. No em puc banyar… Per contra-partida hi ha uns banys termals anomenats Fontana, amb uns preus prohibitius: 4200 kr. Millor un altra dia em banyo a les vostres instal·lacions. La dutxa del càmping acaba sent divina.

Comparteixo el sopar amb la Christiane i el Johannes, d’Alemanya. Dona la casualitat que demà també marxen cap a Kerlingarfjöll. Ells amb autocar i jo amb bicicleta. Els hi dic que jo arribaré una miqueta més tard.

Pel camí visito Geysir, que decepciona una mica. Molts turistes. Ja em trobo en l’anomenat Golden Cercle (zona turística per excel·lència al voltant de Reykjavík).

El plat fort del dia és la cascada de Gulfoss. Repleta de turistes també però el lloc i dia és genial i aconsegueixo fer picnic amb les millors vistes i aïllat de la multitud!

Després de la cascada comença el show. 15 kms d’asfalt contra vent. Pista de gravel prou bona que puja 300 d+ amb pendents de més del 10%. En aquest tram reflexiono que és millor anar amb bici que en cotxe… Per sort, els integrants del cotxe només van patir ferides lleus… em diu el de la grua!

Després d’una gran baixada i una coca-cola i pastís de xocolata negra en un bar; 30 kms de pista pedregosa amb successives pujadetes (putadetes) arribo a l’isolat i meravellós indret de Kerlingarfjöll.

Trobada amb la Laura, catalana, que treballa a les instal·lacions.

Acampo. Hem retrobo amb els alemanys que flipen que hagi arribat aquí.

L’endemà al matí torno a veure en Mauro, el guia italià que vaig conèixer a Laugarfell. Quina il·lusió m’ha fet! Molt simpàtic ell i em regala un llibret informatiu sobre la geologia de l’Illa creat per ell. Un crack! Grazie bambino!

Faig un trekking TOP a Kerlingarfjöll. M’arrisco a dir que supera amb la zona terres calentes i la sol·litud i l’exposició dels cims. Quina jornada més impressionant. Quina diversitat de progressions per diferents terrenys: roca, neu, terra volcànic, fumeroles, aigua, etc.

A l’últim cim, el més exposat, trobo un islandès amb el seu gos, que s’ha tirat dues hores i mitja de cotxe per fer l’excursió de dia des de Reykjavík. Li pregunto: un dia així serà un cop l’any, oi? I em respon: un o dos com a molt! Divisem les tres glaceres i per poc no veiem el mar. Afortunats!

La baixada per la tartera del tercer cim és d’un nivell tècnic exigent i a la vegada adrenalític! Gaudeixo com mai! La finalització del camí navegant entre pendent, rierols i plaques neu correspon als meus desitjos d’orientació avançada.

Per rematar-ho acabo als banys termals que hi ha en un canyó aprop del campament. Aigua calenta per relaxar el cos!

Em retrobo amb la Laura i la seva parella, en Joel. Prenem un birra junts i parlem de la vida i com els hi ha anat l’experiència de treballar a Islàndia. A la conversa s’afegeix en Drago, un serbi, que també treballa al càmping i que ens demostra que el català i el serbi s’assemblen. Passem una molt bona estona junts. Ens veurem per Girona!

Durant la nit observo una petita aurora i les estrelles compactades: ossa major, ossa menor i cassiopea. Ben juntetes, molt diferent a la nostra latitud. Recordo que aquí estem situats pels volts de 64º.

L’endemà em llevo i cap a esmorzar. Dues hores de buffet lliure de ganivet i forquilla. Llueix el sol. Escric un nou post al blog i per la tarda surto cap a Hveravellir que es troba a 40 kms de pista dolenta que equival a 4 hores.

Gran moment durant l’inici de la jornada; gaudir del moment pintant un dia anticiclònic.

Fent camí passo pel costat d’un aeròdrom, és a dir, un camp de terra volcànica. Una altra forma de veure el país, des de l’aire.

Cansat arribo i vaig directa a la piscina natural d’aigua termal que hi ha al càmping. Sopo i a dormir que la nit no és agradable: vent i fred.

Per esmorzar, repeteixo estratègia, buffet lliure. Necessito recuperar forces. A les 8.30 h ja pedalo, el dia serà llarg. 70 kms de pista i 40 kms d’asfalt. La pista com serà? Comença fatal com fins el dia anterior però al cap de 10kms… oooohhhhhh!!! Està perfecta! Puc pedalar fort i volo perseguint la Blue Morpho. Arribo a l’asfalt i no podíem anar tant bé, oi? Punxada superant un pas canadenc (les barres horitzontals que posen al terra perquè el bestiar no passi). Errada meva… anava massa ràpid! Llantaso!!! Vinga a treure totes les bosses i reparar la punxada.

Solvento l’inconvenient i cap a Bondoús que té el nom del riu, preciós, que passa pel poble. Entro a l’Est del país.

M’instal·lo, poso una rentadora i cap al supermercat. Ep! Tú em sones. Hola! És la Julia, una noia alemanya que vaig coincidir a Kerlingarfjöll. Quedem per després per fer una birra. Porta cinc anys viatjant! M’inspira viatjar més i més! Canadà, Israel, Australia, etc. Ha viatjat i viscut en aquests llocs, això em fascina. Passem una bona estona.

La previsió pels tres pròxims dies és dolenta però he d’avançar. Després d’un molt bon temps tocarà aigua!