Splaaaassshhhhh!!! Maria, Iñaki, vamos otra vez!! Siiiiiii!!! Com nens petits! Que divertit!…

5 dies abans…

Menjo cullarades de la “nutella” islandesa que em queda i a pedalar cap el Nord. I… tot canvia a pitjor! No m’ho puc creure! Més vent, més pluja, més fred i per postres… la carretera puja! Per una llarga estona mal·leixo la decisió presa però ara toca apretar les dents i lluitar-ho. Arribo a Detifoss dos hores més tard; gelat i amb gana. Visito l’impressionant cascada, quina caiguda d’aigua més potent! Crea un aerosol d’aigua flipant. Dir que m’he mullat més al costat de la massa d’aigua que anant en bici… Al·lucino!

Vinga uns 10 kms i al càmping… Doncs no… Pista de gravel i el càmping està més lluny del que indicava el mapa. El cos va responen a l’adversitat i una hora i mitja més tard arribo a la cruïlla del càmping i penso, per 10 kms més que queden fins el següent que estarà millor i sortiré de la pista. Decideixo tirar endavant. A les 21.30h arribo al càmping d’Asbirgy. Jornada llarga: 14 hores d’esforç.

Per variar al càmping no hi ha cap responsable i les dutxes van amb monedes!!! I la llei de Murphy apareix… no tinc monedes i ningú en el càmping!! M’he “vengo a bajo”. Molt cansat. No puc dutxar-me, el millor que puc fer és anar a dormir. Demà serà un altra dia.

Ara escric des d’un benzinera que està a 500m del camping. Són les 12h i m’acabo de fotre una potent sopa i una chesseburger (boníssim) al modic preu de 3100kr. I ara un cafetó amb galetes. Recuperant que ahir van ser més de 100 kms que no vaig poder gravar tot el track ja que les bateries després de 5 dies pels Highlands no donaven per més. La cara m’ha canviat. Ahir estava emprenyat. S’ha d’aprendre. Hi ha dies bons i hi ha dies dolents. De tot s’apren. He aprofitat que ho tenia tot força moll i perquè no dir-ho; brut! He fet bogada. Ara espero que s’assequi i recullo, i cap a Husávik, a veure balenes. També estic gestionant la càrrega de bateries que no és gens fàcil ja que no hi ha endolls per enlloc!!! Un mòbil el tinc al lavabo d’aquest bar.

Feta la bogada visito el bosc d’Asbirby que està rodejat d’uns penya-segats brutals. Els lloc és realment bonic i encantador. Salto d’alegria!

La previsió del temps era dolenta però de moment brilla el sol. Agafo carretera que rodeja la costa fins a Húsavík. Les tempestes em rodegen. Arribo a un tram que la carretera està molla, però encara no m’he mullat. El vent pica i la carretera puja. Fa fred. Jugo amb l’aerodinàmica i observant els parabrises del cotxes, senyal d’alerta de si en uns kms plou, fins a l’esperada arribada al nou destí. Tinc el temps just per fer la compra en un supermercat i m’instal·lo al càmping.

Em llevo pel matí i llueix el sol. Això té bona pinta. Dutxa i un bon esmorzar. Ara toca veure balenes. El mar està calmat. Em presento a la millor i més cara empresa i contracto la sortida amb llanxes ràpides per observar aquest grans animals marins. En 20 minuts sortim, temps per fer un bon expresso i una pasta en un forn de pa.

Equipat com cal i ben abrigat sortim amb la motora. El capità li fot canya i el guia comença a xerrar amb anglès sobre les balenes. És un tiu graciós. Ens ho passarem bé. Primer de tot, progressem cap a una illa per veure una colònia de Puffins, m’encanten aquests ocells. Quina hiperactivitat que tenen i quin vol més encisador.

De cop augmenta el vent, Islàndia té això, i comença l’acció. Creuem la bahía saltant onades i el primer que veiem és una cua de balena capbussar-se al fons del mar. Comencem forts. Seguim la recerca de més “whales” i trobem un grup de 3, gens normal, sempre van soles. Impressionant. Així durant dos hores fins que el guia ens ofereix un “xupito” d’aiguardent típic de la zona, signe clar de celebració i tornada a tot drap cap al port, amb un final sinuós marca de la casa del capità de la llanxa ràpida. Una experiència molt recomanable.

Torno al càmping dino i descanso. I per la tarda visito el museu de les balenes. Molt interessant. I El que més m’atrau, és el sisè sentit que diuen que tenen les balenes que s’orienten pel magnetisme de la terra. Apassionant el tema.

Ara toca una birra negra islandesa i escriure una estona pel blog. Demà toca tornar a pedalar cap a Myvatn.

De camí a Myvatn em trobo una ciclista de Barcelona. Em pregunta quan falta per Húsavík, està farta de la pista. Li dic que en dos hores estarà al poble de les balenes. Li canvia la cara.

Primeres vistes del llac de Myvatn. Ups!! Aquí noto una energia molt forta. Pels que creieu amb les energies, aquest lloc transmet. La fusió de les terres volcàniques amb l’aigua del llac… Dino en una taula fora l’oficina de turisme i vaig al súper a comprar.

Quan surto, em trobo una parella americana, de Maine. Amb fatbikes. Nivell. L’home m’ensenya fotos de la bici amb una pulka sobre la neu en un viatge per Canadà. Em confirmen que cal neu dura per anar amb les fatbikes.

Després m’instal·lo al càmping que es trobo arran d’aigua. Un paratge envejable. Fa bon temps. Estaré dues nits, el lloc dóna per molt i continuo necessitant hores de descans. I no fer les maletes és descansar!

L’endemà toca fer la volta al llac i fer els diferents trekkings que hi ha al seu voltant. El dia és radiant. Quin bon temps que està fent aquest agost. Cal aprofitar-lo!

Primera parada al volcà de Herfell. Un cràter que li dono la volta gaudint de les magnífiques vistes que ofereix.

Uns kms més endavant, Dimmuborgir, que ofereix unes formacions rocoses formades per les erupcions volcàniques realment originals i encantadores. En aquesta zona intento escollir un itinerari fugint de la manada de turistes.

Quan torno per agafar la bicicleta veig una parella francesa amb bicis plegables. Venen d’Escandinàvia i després aniran a Escòcia. Per flipar.

Continuo el dia visitant més zones fins arribar al museu dels ocells. Un espai que brinda l’oportunitat de conèixer totes les espècies d’ocells de la zona i d’Islàndia amb una classificació d’ocells dissecats. Bon lloc per conèixer aquest món animal i observar-los en directa a través d’uns prismàtics al servei de l’usuari.

Ja en el càmping, toca un bon sopar. Coincideixo amb un matrimoni israelita. M’ofereixen menjar, em regalen un plat de cartró que resulta molt útil per menjar la pasta, i sal. Gràcies senyora! Que fa de mare :). El capvespre… no calen paraules… una imatge val més…

Aviat al matí, continuo el trajecte amb bici. Carretera ràpida amb dos pujades fortes i una última baixada ràpida i perillosa pel fort vent que entra a la gran badia d’Akureyri. A mig camí he visitat les magnífiques cascades de Godafoss.

A l’arribada a la segona gran ciutat d’Islàndia, em rep la sortida d’un creuer enorme. El veig des de l’altra banda de la badia, ara toca creuar-la pel pont i entrar a la urbe. Oficina de turisme, m’informen que només té un carrer realment interessant, i cap al càmping que està en el centre. Es nou de fa poquet i té pocs recursos. Valoro que està al costat dels supers i la piscina.

Cap al super a comprar que hi ha gana. Aprofito per fer gran compra, demà surto de nou cap les muntanyes, calen provisions.

Splaaaassshhhhh!!! Maria, Iñaki, vamos otra vez!! Siiiiiii!!! Com nens petits! Que divertit!

Passant una bona estona a la piscina de Akureyri que fa vint dies que han estrenat tobogans amb una parella basca! Primera piscina que visito. És el lloc a on es troben els islandesos per xerrar i estovar la pell. Són molt seriosos amb la higiene, cal deixar les sabates fora dels vestidors. T’has de dutxar sense banyador abans d’entrar la piscina i quan surts tens el luxe de disposar d’un assecador de banyadors. No ho havia vist mai. És una centrifugadora petitona.

Després de la piscina ens animem tots tres a veure la nit islandesa. Acabem en una hamburguesaria després de visitar quatre restaurants que ens diuen que la cuina està tancada. Però si són les 22h!?… El local ambientat en el món esportiu té una carta molt original en forma de diari. Les hamburgueses molt completes estant ple de bones. Quin tiberi.

Demà amb les piles carregades torno a les muntanyes! M’espera Sprengisandur (Gran repte esportiu) i Landmannalaugar (El Paradís dels colors terrenals).