Els porus de la pell s’obren a l’arribada a l’estació de trens de Jaipur. Quina calor!! Més de 40 graus a les 11h. Sort que el modern hostel que he reservat té aire condicionat. Està situat lluny de la famosa Pink City, en un barri en desenvolupament amb diferents grans magatzems. Que no falti el McDonald’s!

Així doncs, aquest barri em brinda l’oportunitat de veure les dues Indies; l’humil i pobre, i la casta que viu amb les prestacions de les grans marques internacionals.

Aprofito la tarda per veure la ciutat. Gran posta de sol des del Monkey Temple. Retiro aviat, que estic molt cansat. El ritme dels últims dies ha sigut frenètic. Demà no poso despertador.

Em llevo tranquil·lament i gaudeixo d’un esmorzar continental al mateix hostel: cereals, llet, torrades, una truita, chai (beguda típica del sur de l’Índia, consisteix en la barreja de te negre, espècies i herbes aromàtiques). Em poso les botes. El canvi alimentari s’ha de fer a poc a poc. jajaja!

M’ajunto amb dos companys d’habitació per visitar Jaipur. Proposen Uber per moure-ns. Tenen l’aplicació i molt important, un número indi amb internet. Jo pels pocs dies que estaré no m’he comprat cap targeta.

Arribem a l’imponent fortalesa d’Amber Fort, situada a les afores. Que bé que es passeja un amb un local d’acompanyant. No t’atabalen tant.

Després de tastar menjar del carrer arribem al següent punt turístic. Un dipòsit d’aigua realment preciós. Quina simetria d’escales que t’ofereixen diferents camins per arribar a l’aigua. Meravellós.

Tornem a agafar el cotxe per visitar una altra fortalesa que ens brinda unes vistes panoràmiques de la vella i la nova Jaipur. L’horitzó poblat ens mostra la magnitud de la massa humana. Els monos que corren per tot arreu ens acompanyen durant la visita.

Retirem cansats cap a l’allotjament. De camí en DJ, l’indi, ens abandona per anar amb els seus amics, ell viu a Bangalore i està de visita. Amb en Javier, mexicà que viu a Estocolm, decidim anar a un restaurant indi, a experimentar. Quina por! Sopant amb un mexicà que tenen fama d’agradar el picant en un restaurant indi. Sona a un acudit. Gaudim del menjar i les meves papil·les gustatives sobreviuen a l’envit.

Retirem a dormir que demà matinem els dos per agafar el tren, ell cap a Udaipur i jo cap a Agra. Tocarà diana a les 6.00h. Queden a la retina molt llocs per visitar en aquesta regió del Rajasthan. Un pròxim viatge?

Després de 3 hores de tren dormides arribo a Agra. M’instal·lo a l’hotel i segueixo dormint. Estic cansat. Per la tarda faig una volta i pujo a un teulat restaurant amb vistes al Taj Mahal per veure com s’adorm el sol. Allà conec un venezolà-americà que viu a Londres. Quina conversa més combinada: ara anglès ara castellà ara anglès… És professor al British Council, aprofito per aprendre d’ell! No surt a la carta però demanem una cervesa i ens la serveixen. Hi ha certa restricció amb l’alcohol.

Anem a sopar i ens ensordeix el Festival de la Música. Avui hi ha festa i toca posa a tot drap la música. Grans altaveus ocupen els carrers. Toca tapar-se les orelles o portar els timpans a la tomba del Taj Mahal.

Després d’un sopar barat i bo, uns tres euros, ens prenem un chai al carrer, tranquils que està bullit! Ens passem el contacte i ens veurem a Varanasi.

Matino per visitar una de les 7 meravelles del Món. Són les 6h i està ple com un ou. Tres milions de visitants té el fotografitat monument a l’any. Recordo quan era petit que flipava mirant un llibre enorme, amb fotos enormes, sobre les 7 meravelles del Món. I aquí estic, a punt de tocar-lo. Els somnis es fan realitat. La veritat és que la seva bellesa hiptonitza i els milers de visitants no li treuen la màgia que desprèn. La Blue Morpho apareix per moments.

La resta de dia descanso, menjo i escric les entrades de la web. En algun moment ho he de fer, no?

Gaudiu del vol!