Feliç arribo a l’estació de trens d’Agra una hora abans de la sortida i… no trobo el meu tren en cap pantalla. Un jove indi em veu apurat i m’ajuda. Miraculosament troba una pissarra vileda on escriuen a mà l’hora prevista d’arribada del tren. Passem de les 20.30 a les 22.30. Dues horetes. Que acaben sent 5 hores esperant a l’andana pudenta i calorosa. Ens trobem tota una colla de nacionalitats: 2 holandesos, 1 autraliana, 1 italià, 2 d’Alacant, 2 de Mataró i un banyolí. Passem l’estona com podem: jugant a cartes, comprant menjar, observant els trens massificats que paren a l’estació, etc. amb l’atenta mirada dels indis que esperen el seu tren. Som l’atracció.

El tren engega i em poso a dormir com un tronc després de la fatigosa espera. Em desperto pel matí i penso que ja quedarà poc… que il·lús… L’agonia dura fins la mitjanit. Més de 24h de viatge. Segons vaig entendre el tren anava en retard i havia de deixar passar tots els trens. Així vam anar acumulant hores i hores de retard. En fi… una aventura que vam poder mig suportar administrant el poc menjar que portàvem, mirant pel·lícules amb l’ordinador, jugant a cartes i xerrant de viatges amb la resta de companys de trajecte.

Esgotats arribem a Varanasi, més coneguda com a Benarés, i cap a dormir. La ciutat està de Festival i l’ocupació és molt elevada. Comparteixo allotjament amb en Giovanni, un italià que viu a Madrid i està acabant els seus quinze dies per l’Índia. Ens llevem pel matí i esmorzem fort per recuperar calories.

Al cap d’una estona quedem al McDonald’s amb la parella d’Alacant. Dinem un McMenú. Per cert, les patates són molt gustoses. Fem una volta pels carrerons que ens porten al riu Ganges (2500 kms des de l’Himàlaia al Golf de Bengala) on fan un ritual per la nit. El lloc és bulliciós. Presenciem la cerimònia sota una xafogor desbordant.

Observem que estan aprofitant els extres gratis per filmar una pel·lícula. Hi ha una noia, suposada protagonista, passejant entre la multitud com si busqués algú. L’escena és entranyable. Repeteixen vàries seqüències.

Quan no suportem més la calor caminem Ganges avall per veure una zona de cremació de morts la qual no s’ha apagat mai durant cents d’anys. L’escena és dantesca: gran quantitat de llenya apilada rodeja la zona de cremació. El foc socarrima un cadàver. Varanasi és el destí final de molts indis que volen reencarnar-se en una pròxima vida.

La riba del Ganges no és gens néta i la gent realitza les seves pregàries i banys sagrats. Les imatges són una icona mundial. El Ganges és el riu sagrat per excel·lència de tota l’Índia. D’acord amb la tradició teològica hindú, la seva aigua té virtuts salvífiques i purificadores.

De tornada, en Giovanni i jo tastem la gastronomia autòctona i, a prop de l’allotjament, ens trobem en mig d’un passsa carrer, en el qual, ens veiem engolits per un ball improvisat amb els natius. Ho donem tot i la gent ho agraeix efusivament. Per uns moments la nostra vida corre perills amb tanta efusivitat.

L’endemà a primera hora repetim visita a la zona per veure sortir el sol i navegar pel Ganges per observar les façanes i escalinates majestuoses, anomenades; Ghats, considerades representacions còsmiques de l’enllaç amb el més enllà). Regategem el preu de l’embarcació i aconseguim un bon import. L’oferta és variada: barques a motor, barques a rem, grans, petites, etc. Nosaltres optem per al de motor. El color del Ganges és marronós, color que no invita al bany, però els indis el practiquen.

No tinc més temps per gaudir de la ciutat, el meu autocar surt direcció al Nepal. Han sigut vuit dies itinerants pel centre de l’Índia que m’han brindat l’oportunitat de fer un tastet d’un gran país, el qual, visitaré un altra dia per gaudir de les seves muntanyes i platges. L’impressió ha sigut molt impactant. El desgast ha sigut molt gran. L’Índia és molt intensa.

Comparteixo el trajecte amb l’autocar amb la parella d’Alacant, l’Ana i en Pablo, i si el viatge en tren havia sigut una odissea… el viatge en autocar fins a Kathmandú: un bellugueig constant i esgotador amb 4 hores de retard per variar. Viatjar a Nepal per terra és una aventura!