El viatge comença amb un gir inesperat: nit d’hotel a la terminal (no puc sortir de l’aeroport, cal visat). Em recorda la pel·lícula de Tom Hanks: The Terminal. Un retard de dues hores a l’aeroport de Barcelona fa perdre l’enllaç a molts viatgers a diferents destins del sud-est asiàtic.

Comparteixo el sopar amb una catalana, una canadenca i un indi que treballa a Barcelona. Tot pagat per la companyia nacional russa Aeroflot. El tracte és exquisit, tot i així, presento una reclamació per internet. Arribaré un dia més tard a Nova Delhi.

Welcome to India després de 60 hores de viatge. Quina xafogor, són les 0.30. Tres hores i mitja més que Catalunya. Estic content però cansat a la vegada. Acompanyo a la Mar a buscar una motxilla seva a casa una amiga india. Passem una bona estona buscant el pis, el taxista no s’aclara, i dormim només 4 hores en un pis molt molt humil.

L’endemà després de compartir un esmorzar ens separem (ens tornarem a veure) i em desplaço amb metro al centre de la ciutat. Quina intensitat de trànsit. No miren, es comuniquen auditivament: clàxon amunt clàxon avall. I tot, amb una tranquil·litat al·lucinant. En el nostre país ja ens hauríem insultat i barallat.

Comencen a aparèixer les imatges anunciades pels meus amics; pobresa i misèria arreu. El meu sentit de l’olfacte també s’activa com mai, l’intensitat és impressionant. El nas està flipant!

Després de dos intents d’estafa arribo al meu allotjament. Un hostel renovat. El meu primer trajecte amb un rickshaw ha sigut divertit. Quin caos organitzat!

Després de descansar una estona, m’inviten a dinar els treballadors del hostel, avui és diumenge i hi ha menjar per tothom. És ple de bo i per sort; no pica. Gestiono els trens pels següents dies. La ruta serà: Jaipur, Agra i Varanasi. Només 9 dies per l’Índia. Un tastet. El destí principal és Nepal.

Visito Red Fort amb la companyia de dos alemanys que trobo a l’entrada. Al ser festiu hi ha molts locals, la cua és llarguíssima, però els turistes fem una altra cua per sort, però paguem molt més! La vida del turista és així!

Pels indis veure turistes és una novetat i van bojos per fer-se una foto amb nosaltres, la qual cosa, sorprèn molt: patata!

A les sis del matí, després d’intentar fer-me creure que els trens anaven en retard i que canviés d’estació, ells ho intenten… agafo el meu primer tren. No m’arrisco i agafo un tren amb AC (aire condicionat) i serveixen esmorzar. Bon servei.

El paisatge observat no ha sigut l’esperat… àrid i pobre. Tot planer. Quina pobre vida hi ha al voltant de les vies del tren. Per escriure un llibre.

Els indis tenen clara la via!